La videovigilància en l’àmbit laboral: Com equilibrar seguretat i privacitat
- Ester Parareda Martin
- Oct 15, 2024
- 4 min de lectura
Actualitzat: Oct 17, 2024

La protecció de dades personals en l’àmbit laboral és, avui en dia, un dels grans reptes per a les empreses. En un entorn on la tecnologia ha esdevingut central per a la gestió i supervisió dels empleats, la videovigilància s’ha consolidat com una eina útil per garantir la seguretat. No obstant això, el seu ús no està exempt de complicacions legals, especialment pel que fa a la protecció de la privacitat de les persones treballadores. Per això, qualsevol empresa que utilitzi o vulgui implementar sistemes de videovigilància ha de tenir molt clars els principis establerts pel Reglament General de Protecció de Dades (RGPD), la Llei Orgànica de Protecció de Dades, i altres normatives nacionals.
Videovigilància i privacitat: El marc legal que has de conèixer
La instal·lació de càmeres de videovigilància en el lloc de treball pot contribuir a la seguretat del personal i dels actius de l’empresa, però també pot suposar una amenaça per al dret a la privacitat si no es fa correctament. Segons la normativa vigent, el tractament de les dades personals captades per les càmeres ha de ser lícit, just i transparent, i només pot dur-se a terme si es compleixen una sèrie de requisits clars.
Els principis de proporcionalitat, limitació de la finalitat i minimització de dades són fonamentals a l’hora d’implementar sistemes de videovigilància al lloc de treball:
1. Principi de proporcionalitat: La videovigilància només pot ser utilitzada quan sigui estrictament necessària per assolir un propòsit legítim, com la seguretat de les persones treballadores, la protecció dels béns o la prevenció de delictes. En altres paraules, abans d’instal·lar un sistema de càmeres, l’empresa ha d’avaluar si aquesta mesura és la menys invasiva i la més adequada per aconseguir els seus objectius. Per exemple, col·locar càmeres a totes les àrees sense una justificació clara violaria aquest principi.
2. Principi de limitació de la finalitat: Les dades captades per les càmeres de videovigilància només poden utilitzar-se per a la finalitat concreta per la qual van ser recollides. Això significa que si la videovigilància s’instal·la amb l’objectiu de garantir la seguretat, aquestes imatges no poden utilitzar-se per altres propòsits (com avaluar el rendiment d’un treballador) sense un nou consentiment o base legal.
3. Principi de minimització de dades: Les empreses han de limitar la recopilació de dades a allò estrictament necessari. Això es tradueix en la prohibició d’instal·lar càmeres en zones on es podria comprometre la privacitat de les persones, com àrees de descans, lavabos o vestidors.
Deure de transparència: Què cal comunicar a les persones treballadores
El deure de transparència és un altre dels pilars de la normativa de protecció de dades. En aquest sentit, les empreses estan obligades a informar prèviament a les persones treballadores de la instal·lació de les càmeres de videovigilància. A més, és essencial que els empleats sàpiguen amb quina finalitat s’instal·len les càmeres i com s’utilitzaran les imatges captades.
L’empresa ha d’informar explícitament si les gravacions podran ser utilitzades amb fins disciplinaris. Aquesta comunicació es pot fer mitjançant un comunicat signat per cada treballador o incorporant una clàusula als contractes laborals. A més, les càmeres han d’estar senyalitzades correctament amb distintius visibles que indiquin que s’està realitzant la videovigilància. El no compliment d’aquestes obligacions pot portar a conseqüències legals greus, com la invalidació de proves en un procés judicial o sancions per vulneració de drets fonamentals.
Seguretat i confidencialitat de les gravacions
Un cop instal·lades les càmeres, les dades que captin han de ser tractades amb el màxim nivell de confidencialitat i seguretat. Això implica que les gravacions s’han d’emmagatzemar de manera segura, protegint-les d’accessos no autoritzats, robatoris o pèrdues. La normativa estableix que les imatges només es poden conservar durant el període necessari per complir amb la seva finalitat inicial. És per això que les empreses han de tenir protocols clars que regulin el període de retenció de les gravacions i la seva eliminació segura quan ja no siguin necessàries.
Només el personal autoritzat pot tenir accés a les gravacions, i aquest accés ha d’estar degudament registrat. Les empreses han de disposar de mesures per garantir que l’accés sigui limitat i controlat, i han d’establir procediments per assegurar que qualsevol revisió de les imatges es faci de manera legítima.
Diferència entre videovigilància i càmeres de seguretat
Tot i que tant les càmeres de videovigilància com les càmeres de seguretat poden semblar el mateix, hi ha diferències significatives quant a l’ús que es fa de les imatges. Les càmeres de videovigilància s’instal·len amb l’objectiu de supervisar i garantir la seguretat de manera preventiva. En canvi, les càmeres de seguretat es poden utilitzar de forma més específica per documentar fets delictius o sospitosos, especialment quan hi ha indicis de mala conducta. Aquesta diferència ha estat objecte de múltiples resolucions judicials, que tractaré en profunditat en un proper article.
Conclusió: Protegir la seguretat sense comprometre la privacitat
La videovigilància pot ser una eina molt útil per a les empreses, però només si es gestiona de manera adequada, complint amb tots els requisits legals i garantint la protecció dels drets fonamentals de les persones treballadores. Els empresaris han d’assegurar que les seves pràctiques de videovigilància siguin proporcionades, transparents i respectuoses amb la privacitat dels seus empleats.
Implementar un sistema de videovigilància no és només una qüestió de seguretat; també és una qüestió de responsabilitat. Complir amb la normativa vigent no només evitarà sancions, sinó que també contribuirà a un entorn laboral de confiança, on els drets de tothom siguin respectats.




Comentaris